La tapa per excel·lència de la península, però també pot ser un segell per a qualsevol local, ja que a cada lloc es preparen de manera diferent, dotant-les de caràcter propi i creant així una marca d'identitat pròpia per a cada establiment.

Aquí les preparem amb tota la moixaina del món i un toc oriental gràcies a la sriracha, una salsa picant d'origen tailandès.

Les salxibraves o també conegudes com les "salchipapas" són un clàssic que s'han guanyat l'efecte de milions de comensals després que la senzilla recepta sortís del seu país, Perú, i es popularitzés arreu del món.

La senzillés de barrejar patates fregides amb salsitxa de frànkfurt (o hot-dog) i acompanyar-ho amb una bona salsa fa que aquesta tapa pugui ser l'estrella en qualsevol sopar informal entre amics a la terrasseta.

En el Lazarillo de Tormes ja se'n parla: "sangraba el avariento fardel, sacando no por tasa pan, más buenos pedazos, torreznos y longaniza".

Coneguts també els morros, com a "torreznos" o "chicarrones" són un clàssic de les tapes de triperia, es poden servir o cuinar de moltes maneres segons a quina regió d'Espanya agafem com a referència, però per poder picar-ne alguns a qualsevol hora són fregits i amb espècies.

Deixem-nos de grans cadenes de cuina preparada, unes bones tires han de ser cruixents, però saboroses i amb autèntic gust a pollastre.

Per descomptat han de venir servides amb una salseta per acompanyar-les i quina millor que l'autèntica salsa barbacoa "made in USA".

Segons la història més estesa, al segle XVI van ser els jesuïtes portuguesos els qui van fer populars al Japó els peixos arrebossats que prenien en temps de Quaresma. D'aquí va sorgir la tempura, i sembla que els calamars es van cridar a la romana per aquest origen llatí.